Apologia de la por: el rei Lear i Calixto Bieito

Héctor Melillas

Resum

Les tres posades en escena en què Calixto Bieito ha tractat el personatge del rei Lear han evidenciat la perplexitat de la por, que es manifesta amb una reacció violenta contra la pèrdua de la pròpia autoritat i, per tant, contra l’aniquilació de la pròpia identitat. I, en consonància amb un discurs post-dramàtic que codifica la simulació performativa a partir d’allò real, en les seves propostes escèniques el director ha reflectit una lectura en clau postmoderna de la crisi identitària que protagonitzen Lear i el seu règim. Aquest article ofereix una anàlisi transversal dels muntatges d’El rei Lear (Teatre Romea, 2004), Forests (Barcelona Internacional Teatre, 2012) i Lear (Opéra National de Paris, 2016) a partir d’un seguit de consideracions del món del pensament que troben en l’abjecció la solució per a la supervivència de l’individu i, per tant, la legitimació de la violència envers l’altre.

Paraules clau

alteritat; Calixto Bieito; por; postmodernitat; violència; William Shakespeare

Text complet:

PDF PDF (ENG)


Copyright (c) 2018 Héctor Melillas

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons