Strindberg, l’artista

Carolina Moreno Tena

Resum

En quinze minuts de durada, La més forta (1889) condensa alguns desafiaments de la producció teatral de Strindberg: el temps escènic, el llenguatge no verbal o la construcció dialògica de l'argument i dels personatges, a través de la lluita de cervells entre la Senyora X i la Senyoreta Y. La introspecció psicològica exposa la naturalesa polifacètica i contradictòria de l'ésser humà i convida l'espectador a construir els personatges des de la seva subjectivitat, un dels girs més moderns de la concepció teatral de Strindberg i que enllaça amb la nostàlgia que desprèn la pèrdua de la representació totalitzant de la realitat, pròpia de l'esperit de l'època a Europa i radical a Escandinàvia. Strindberg va saber captar i interpretar els batecs de la seva època i la necessitat de nous llenguatges per arribar a l'espectador, als seus conciutadans, i remoure’ls, obrir els seus ulls i empènyer-los a canviar les coses. Això el va dur a l’experimentació constant, a transitar sempre els límits de tots els gèneres, arts i disciplines fins arribar a forçar els límits de la comprensió, com va fer a Inferno, o a les obres per al Teatre Íntim.

La més forta és un exemple clar de l'aposta de Strindberg per transitar en llibertat pel terreny ignot i obscur de la creació artística, per l'atracció de l'abisme que sent l'Artista si s'entrega sense reserves al seu instint creador, i com defensa des d'aquí la seva contemporaneïtat i interpel·la els dramaturgs de la nostra.

Paraules clau

«La més forta», contemporaneïtat, creació artística, límit, formes teatrals, transformació social, Modernitat, subjectivitat, crisi

Text complet:

PDF PDF (ENG)

Referències


Balzamo, Elena. August Strindberg. Visages et destin. París: Editions Vivien Hamy, 1999 [en aquest article he citat l’edició sueca: August Strindberg. Ansikten och öde, trad. Fredrik Ekelund. Estocolm: Atlantis, 2012]. 

Brandes, Georg. Hovedstrømninger i det Nittende Aarhundredes Litteratur, Inledning. Copenhaguen: Gyldendalske Boghandels Forlag, 1871.

Brandes, Georg. «Alexander Kielland». A: Samlede Skrifter 3r volum, Copenhaguen: Gyldensdalske Boghandels Forlag, 1900.

Moretti, Franco. The Bourgeois. Between History and Literature. Londres: Nova York: Verso, 2013.

Strindberg, August. Pròleg a La senyoreta Júlia. Traducció del suec de Carolina Moreno a: August Strindberg (ed. Teresa Vilardell i Carolina Moreno). Barcelona: Comanegra: Institut del Teatre, 2017. Edició original: Fröken Julie. Estocolm: Seligmanns Förlag, 1888.

Strindberg, August. La més forta. Traducció del suec de Carolina Moreno a: August Strindberg (ed. Teresa Vilardell i Carolina Moreno). Barcelona: Comanegra: Institut del Teatre, 2017b. Edició original: Den starkare. A: Tryckt och otryckt II. Estocolm: Albert Bonniers Förlag, 1890.

Strindberg, August. Röda rummet. A: Samlade Verk. Vol. 5. Estocolm: Albert Bonniers Förlag, 1912.

Strindberg, August. «Om modernt drama och modern teater», citat a: Samlade Skrifter. Vol. 17. Estocolm: Albert Bonniers Förlag, 1912-1921.

Strindberg, August. «Om det allmänna missnöjet, dess orsaker och botemedel». A: Likt och olikt II, Samlade Verk. Vol. 17. Estocolm: Albert Bonniers Förlag, 2003.

Strindberg, August. «Om realism». A: Tryckt och otryckt II. Estocolm, Albert Bonniers Förlag, 1890.

Strindberg, August. August Strindbergs brev. Vol 6 (ed. Torsten Eklund). Estocolm: Strindbergssällskapets Skrifter: Bonniers, 1958.

Strindberg, August. August Strindbergs brev. Vol. 7 (ed. Torsten Eklund). Estocolm: Strindbergssällskapets Skrifter: Bonniers, 1961.

Szondi, Peter: Teoria del drama modern. Traducció de Mercè Figueras. Barcelona: Institut del Teatre, 1988. Edició original: Theorie des modernen Dramas. Berlín: Suhrkamp Verlag, 1963. 

Törnqvist, Egil; Steene, Brigitta. Strindberg on Drama and Theatre. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2007.




Copyright (c) 2020 Carolina Moreno Tena

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

e-ISSN: 2385-362X | ISSN: 0212-3819