Produeix la recerca artística coneixement? Una quíntuple distinció

Gerard Vilar

Resum

«La recerca artística» és un terme de moda que sembla portar les pràctiques de
les arts contemporànies cap a noves formes, acadèmicament més respectables
i properes a les ciències socials i empíriques i a les humanitats. La introducció
de doctorats a les escoles d’arts i la normalització dels plans d’estudi a Europa
arran del Procés de Bolonya han estat cabdals en aquest sentit. Aquestes
urgències han creat una confusió enorme al voltant del significat de «recerca
artística». M’agradaria ajudar a aportar una mica d’ordre a aquestes veus
sovint contradictòries. El valor de l’art rau en el que el separa de la religió, la
ciència, la filosofia i totes les altres formes i productes del pensament humà, i
estic convençut que qualsevol persona que cerqui el reconeixement acadèmic
i l’eliminació de les diferències està confosa. En aquest article distingeixo entre
cinc conceptes diferents en l’ús de l’expressió «recerca artística»:
1. Recerca per a l’art; és a dir, per a la producció d’art.
2. Recerca en temes socials, històrics o antropològics, que va en paral·lel a
la recerca en les ciències socials i les humanitats.
3. Una mena de recerca curatorial.
4. Recerca artística a través de l’art o dins de l’art, com a producció de pertorbacions
de coneixement i de sensibilitat.
5. I per últim, tot i que no menys important, el cinquè sentit és eminentment
filosòfic i fa referència a la consideració de l’obra d’art com un dispositiu
per a la aparició del que no es pensa o es diu i que aspira a crear
noves maneres de pensar, a produir un lloc per a allò que encara no ha
estat pensat o dit.

Paraules clau

recerca artística, coneixement artístic, pertorbacions del coneixement

Text complet:

PDF PDF (ENG)

Referències


Badura, Jens et al. Kunstlerische Forschung. Ein Handbuch. Berlin/Zurich: Diaphanes, 2015.

Biggs, Michael and Karlsson, Henrik. The Routledge Companion to Research in the Arts. London and New York: Routledge, 2011.

Borgdorff, Henk. The Conflict of the Faculties. Amsterdam: Leiden University Press, 2012.

Borgdorff, Henk and Schwab, Michael (2012). “Boundary Work”. In Florian Dombois et al. (eds.), Intellectual Birdhouse. Artistic Practice as Research. London: Koenig Books, 2012.

Elgin, Catherine. “Understanding: Art and Science”. Synthese, 95, 1993, p. 13-28.

Elkins, James. (2014): Artists with PhD, 2nd edition. Washington, DC: New Academia Publishing, LLC.

Goodman, Nelson. Ways of Worldmaking. Indianapolis: Hackett Publishing Company, 1978.

Holert, Tom. “Künstlerische Forschung: Anatomie einer Konjunktur”. Texte zur Kunst, 82, 2011, p. 38-63.

Lyotard, J.-F. The Inhuman. Cambridge: Polity Press, 1991.

Mersch, Dieter. Epistemologies of Aesthetics. Zurich and Berlin: Diaphanes, 2015.

Moulier-Butang, Yann. Cognitive Capitalism, New York: John Wiley and Sons, 2012.

Nelson, Robin. Practice as Research in the Arts. Basingstoke and New York: Palgrave MacMillan, 2013.

Schiesser, Giaco (2015): “What Is at Stake: qu’est-ce l’enjeu? Paradoxes:

Problematics: Perspectives in Artistic Research Today”. In Gerald Bast et al. (eds.), Arts, Research, Innovation and Society. Berlin: Springer, p. 197-209.




Copyright (c) 2019 Gerard Vilar

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons