Apologia de la por: el rei Lear de Calixto Bieito

Héctor Mellinas

Resum

Les tres posades en escena en què Calixto Bieito ha tractat el personatge del rei Lear han  evidenciat la perplexitat de la por, que es manifesta amb una reacció violenta contra la pèrdua de la pròpia autoritat i, per tant, contra l’aniquilació de la pròpia identitat. I, en consonància amb un discurs post-dramàtic que codifica la simulació performativa a partir d’allò real, en les seves propostes escèniques el director ha reflectit una lectura en clau postmoderna de la crisi identitària que protagonitzen Lear i el seu règim. Aquest article ofereix una anàlisi transversal dels muntatges d’El rei Lear (Teatre Romea, 2004), Forests (Barcelona Internacional Teatre, 2012) i Lear (Opéra National de Paris, 2016) a partir d’un seguit de consideracions del món del pensament que troben en l’abjecció la solució per a la supervivència de l’individu, així com la legitimació de la violència envers l’altre.

Paraules clau

alteritat, Calixto Bieito, por, postmodernitat, violència, William Shakespeare

Text complet:

PDF PDF (ENG)

Referències


Améry, Jean. Más allà de la culpa y la expiación. Tentativas de superación de una víctima de la violencia. Traducció de l’alemany d’Enrique Ocaña. Edició original: Jenseits von Schuld und Sühne. Bewältigungsversuche eines Überwältigten (1977). Valencia: Pre-textos, 2001.

— Revuelta y resignación. Acerca del envejecer. Traducció de l’alemany de Marisa Siguan Boehmer i Eduardo Aznar Anglès. Edició original: Über das Altern. Revolte und Resignation (1968). Valencia: Pre-textos, 2011.

Arendt, Hannah. Sobre la violència. Traducció de l’anglès de Guillermo Solana. Edició original: On Violence (1970). Madrid: Alianza, 2005.

Auer, Bettina. «L’enfer sur terre». A: Lear. Aribert Reimann, París: Opéra National de Paris, 2016, p. 92-95.

Bloom, Harold. Shakespeare. La invención de lo humano. Traducció de l’anglès de Tomás Segovia. Edició original: Shakespeare: The Invention of the Human (1998). Barcelona: Anagrama, 2002.

Bond, Edward. «Lear». A: Plays: Two, Londres: Methuen Drama, 1978, p. 1-102.

Butler, Judith. Lenguaje, poder e identidad. Traducció de l’anglès de Javier Sáez i Beatriz Preciado. Edició original: Excitable Speech. A politics of the Performative (1997a). Madrid: Síntesis, 2009.

— Mecanismos psíquicos del poder. Teorías sobre la sujeción. Traducció de l’anglès de Jacqueline Cruz. Edició original: The Psychic Life of Power. Theories in Subjection (1997b). Madrid: Cátedra, 2016.

Delgado, Maria M. «Calixto Bieito. A Catalan Director on the International Stage». A: TheatreForum 26. San Diego: University of California, 2005, p. 10-24.

— «Calixto Bieito. Staging excess in, across and through Europe». A: Maria M. Delgado i Dan Rebellato (eds.): Contemporary European Theatre Directors. Oxon: Routledge, 2010, p. 277-297.

Fischer-Lichte, Erika. Semiótica del teatro. Traducció de l’alemany d’Elisa Briega Villarrubia. Edició original: Semiotik des Theaters (1983). Madrid: Arco/Libros, 1999.

— Estética de lo performativo. Traducció de l’alemany de Diana González Martín i David Martínez Perucha. Edició original: Ästhetik des Performativen (2004). Madrid: Abada, 2014.

Girard, René. La violencia y lo sagrado. Traducció del francès de Joaquín Jordá. Edició original: La violence et le sacre (1972). Barcelona: Anagrama, 1983.

— Shakespeare. Los fuegos de la envidia. Traducció del francès de Joaquín Jordá. Edició original: Shakespeare. Les feux de l’envie (1990). Barcelona: Anagrama, 2016.

Gómez Sánchez, Begoña. La dramaturgia contemporánea de Calixto Bieito. Tesi doctoral inèdita dirigida per Eduardo Pérez-Rasilla Bayo. Madrid: Universidad Carlos III, 2016

González Martín, Diana. «Límits i limitacions del pensament europeu: el teatre contemporani com a espai habitable». A: Núria Santamaria (ed.): De fronteres i arts escèniques. Lleida: Punctum/GRAE, p. 435-444.

Grossman, Evelyne. La défiguration. Artaud - Beckett - Michaux. París: Minuit: 2004.

Henneberg, Claus H. «Écrire Shakespeare». A: Lear. Aribert Reimann. París: Opéra National de Paris, 2016, p. 70-73.

Jameson, Fredric. Teoría de la postmodernidad. Traducció de l’anglès de Celia Montolío Nicholson i Ramón del Castillo. Edició original: Postmodernism, or the Cultural Logic of Late Capitalism (1991). Madrid: Trotta, 2016.

Kott, Jan. Shakespeare, nuestro contemporáneo. Traducció del polonès de Katarzyna Olszewska Sonnenberg i Sergio Trigán. Edició original: Szekspir Współczesny (1965). Barcelona, Alba, 2007.

Kristeva, Julia. Pouvoirs de l’horreur. Essai sur l’abjection. París: Seuil, 1980.

Lehmann, Hans-Thies. Teatro post-dramático. Traducció de l’alemany de

Diana González [et al.]. Edició original: Postdramatisches Theater (1999).

Murcia: CENDEAC , 2013.

McLuskie, Kathleen E. «Forests». A: Paul Edmondson, Paul Prescott i Erin Sullivan (eds.): A Year of Shakespeare. Re-living the World Shakespeare Festival. Londres: Bloomsbury, 2013, p. 249-252.

Shakespeare, William. El rei Lear. Traducció de l’anglès de Joan Sellent. Edició original: King Lear (1606). Barcelona: Quaderns Crema, 2008.

Žižek, Slavoj. Bienvenidos al desierto de lo real. Traducció de l’anglès de Cristina Vega Solís. Edició original: Welcome to the Desert of the Real (2002). Madrid: Akal,




Copyright (c) 2019 Héctor Mellinas

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons