L’empremta de Strindberg en Ingmar Bergman

Imma Merino Serrat

Resum

Bergman començarà des de molt jove a llegir voraçment Strindberg i li demostrarà la seva veneració dirigint nombroses obres teatrals del dramaturg. Sempre hi retornarà, revisant els muntatges o creant-ne de nous, com en el cas de Fröken Julie i Ett drömspel, que esmenta al final de Fanny och Alexander i que gravita a Efter repetitionen, on Enland Josephson encarna un director teatral que és un dels àlter ego de Bergman. Però, a més de retornar-hi al teatre i de referir-s’hi explícitament en algunes pel·lícules, Bergman pouarà de Strindberg per construir els seus drames cinematogràfics com una exploració del dolor humà, del malestar de les relacions amoroses i sexuals, dels morts convertits en fantasmes que persegueixen els vius, dels límits incerts entre la realitat i el somni, entre altres qüestions. És així com es resseguiran les empremtes de Strindberg en el cinema de Bergman, amb la idea que aquest no només va crear sota la influència del dramaturg, sinó que, d’alguna manera, va continuar la seva obra.

Paraules clau

Somni, espectres, real, fantàstic, autobiografia, identitat, actors, teatre, cinema, metateatre, autoficció

Text complet:

PDF PDF (ENG)

Referències


Referències bibliogràfiques

Bergman, Ingmar. Linterna mágica. Barcelona: Tusquets, 1988.

Bergman, Ingmar. Ficciones. Barcelona: Tusquets, 2001.

Bergman, Ingmar. Persona. Madrid: Nórdica Libros, 2010.

Strindberg, August. El viatge de Pere l’Afortunat; La més forta; Dansa de mort; La sonata dels espectres; Escrits sobre teatre. Traduccions de Carolina Moreno Tena i Feliu Formosa. Barcelona: Comanegra: Institut del Teatre, 2017.

Strindberg, August; Enquist, Per Olov. Comedia onírica. La noche de las tríbadas, Traducció de Francisco J. Uriz. Madrid: Nórdica Libros, 2007.

Törvquist, Egil. Strindberg in Bergman. <www.ingmarbergman.se>


Filmografia bàsica

Bergman, Ingmar. Persona, 1966.

Bergman, Ingmar. Scener ur ett äktenskäp (‘Escenes de matrimoni’), 1974.

Bergman, Ingmar. Höstsonaten (‘Sonata de tardor’), 1978.

Bergman, Ingmar. Fanny och Alexander (‘Fanny i Alexander’), 1982.

Bergman, Ingmar. Efter repetitionen (‘Després de l’assaig’), 1984.




Copyright (c) 2020 Imma Merino Serrat

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

e-ISSN: 2385-362X | ISSN: 0212-3819