Convocatòria de contribucions: «Arts en viu i tecnologies incertes»
El VI Simposi Internacional de la revista Estudis Escènics, que tindrà lloc a l’Institut del Teatre de Barcelona els dies 3 i 4 d’octubre de 2024, obre la seva convocatòria de comunicacions (Call for Papers).
Les propostes de comunicació (d’uns 15’ - 20’) poden versar sobre qualsevol dels quatre eixos temàtics del Simposi i es poden presentar (en llengua catalana, castellana o anglesa) fins al dia 15 de maig de 2024 mitjançant el següent formulari en línia: https://forms.office.com/e/9yd6uwW6YQ
L’any 2024 el focus del Simposi es posarà en la relació entre les arts en viu i la tecnologia, fent especial atenció a aquelles tecnologies que hem anomenat aquí «incertes» per la seva natura híbrida, per la indeterminació del seu ús i per la seva propensió a una evolució ràpida que obre vies sovint inesperades, a partir dels suports digitals i les eines de la virtualitat. Ens interessa reflexionar sobre com la tecnologia «modifica» o expandeix el propi cos (dispositius, interfícies de realitat virtual, implants neuronals, pròtesis, etc.), com tot això pot afectar les relacions entre persones i, en conseqüència, com tot això té una repercussió en la creació. Ens interessa, doncs, investigar el potencial escènic d’aquesta mena d’innovacions tècniques: quines possibilitats obren a l’hora d’ampliar els conceptes de teatralitat i performativitat? Com pot la virtualitat dialogar amb la presencialitat del teatre?
Qüestionar-se la qualitat polièdrica de la identitat i els cossos que emfatitzen les tecnologies digitals a l’escena contemporània és el marc general d’aquestes jornades. La crida és per posar en comú recerques i pràctiques sobre aquest fenomen que no és nou, però que s’accentua en l’era digital que vivim. La copresència del cos físic i la màquina, o la dialèctica entre cos real i cos virtual, o l’ús cada cop més recurrent de dispositius exosomàtics, són fets que històricament acompanyen un procés de descentrament, reformulació o fins i tot deshumanització de la persona. Ens proposem resseguir en les arts en viu, com a laboratori de la quotidianitat, aquestes múltiples qualitats del cos escènic, que alhora és present i desdoblat en la seva imatge, prolongat, amplificat o substituït, a fi de reconèixer-lo com a fragmentat i fràgil.
El simposi es proposa obrir, doncs, un espai compartit de reflexió i diàleg al voltant d’aquestes temàtiques, amb la finalitat de traçar línies teòriques i imaginar possibles horitzons futurs, a partir de quatre eixos que no deixen de dialogar i entrecreuar-se en múltiples punts de contacte: virtualitat i presència; la tecnologia com a extensió del cos; presències i agències no humanes; la transformació de les arts en viu.
Eixos temàtics
Virtualitat i presència
Si un dels efectes colaterals de la digitalització és una certa sensació de desmaterialització dels cossos i virtualització de les experiències, ens preguntem com ens podem acostar a aquesta aparent dislocació des de l’especificitat de les arts en viu. Ens interessa tant preguntar-nos pel valor de la presència com per les poètiques de l’absència i les relacions entre ambdues.
La tecnologia com a extensió del cos
Més enllà d’entendre les tecnologies com una eina, ens interessen aquelles perspectives que ens permeten imaginar-les com un cos, o com una extensió d’un cos. Volem dialogar amb aproximacions pràctiques o teòriques que tinguin especialment en compte aquesta dimensió material i sensible de la tecnologia, i que ens ajudin a entendre-la en convivència amb altres cossos.
Presències i agències no humanes
Aplicacions, circuits, robots, materials o microorganismes són alguns dels cossos que formen part, cada cop més sovint, dels equips i plantejaments creatius. Ens interessa observar processos performatius on aquests nous actants siguin protagonistes, així com establir línies de diàleg entre les disciplines que se n’ocupen i el coneixement de què disposen les arts en viu pel que fa a qüestions com l’empatia, la convenció o l’autonomia dels objectes.
La transformació de les arts en viu a través de la tecnologia
Tot i la sensació de trobar-nos en un moment de canvi tecnològic, la tecnologia ha estat sempre inseparable de les arts en viu i les seves transformacions. Acollim contribucions que explorin els lligams entre els canvis tècnics i les transformacions estètiques o dramatúrgiques que històricament han viscut i estan vivint les arts en viu.
