Produeix la recerca artística coneixement? Una quíntuple distinció

Resum

«La recerca artística» és un terme de moda que sembla portar les pràctiques de
les arts contemporànies cap a noves formes, acadèmicament més respectables
i properes a les ciències socials i empíriques i a les humanitats. La introducció
de doctorats a les escoles d’arts i la normalització dels plans d’estudi a Europa
arran del Procés de Bolonya han estat cabdals en aquest sentit. Aquestes
urgències han creat una confusió enorme al voltant del significat de «recerca
artística». M’agradaria ajudar a aportar una mica d’ordre a aquestes veus
sovint contradictòries. El valor de l’art rau en el que el separa de la religió, la
ciència, la filosofia i totes les altres formes i productes del pensament humà, i
estic convençut que qualsevol persona que cerqui el reconeixement acadèmic
i l’eliminació de les diferències està confosa. En aquest article distingeixo entre
cinc conceptes diferents en l’ús de l’expressió «recerca artística»:
1. Recerca per a l’art; és a dir, per a la producció d’art.
2. Recerca en temes socials, històrics o antropològics, que va en paral·lel a
la recerca en les ciències socials i les humanitats.
3. Una mena de recerca curatorial.
4. Recerca artística a través de l’art o dins de l’art, com a producció de pertorbacions
de coneixement i de sensibilitat.
5. I per últim, tot i que no menys important, el cinquè sentit és eminentment
filosòfic i fa referència a la consideració de l’obra d’art com un dispositiu
per a la aparició del que no es pensa o es diu i que aspira a crear
noves maneres de pensar, a produir un lloc per a allò que encara no ha
estat pensat o dit.