Dramatúrgies de l’emergència, dispositius relacionals i teatres d’invasió a l’escena balear actual
Paraules clau:
dispositius escènics, dramatúrgies de l’emergència, teatres d’invasió, performativitat, teatralitat, teatre balearResum
El present estudi analitza dues propostes escèniques, Krekovic camina i Un buco nella città / Una escletxa a la ciutat, desenvolupades durant el 2018 en el marc del projecte de recerca Arts escèniques al servei de la conscienciació social dut a terme per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB). Aquest projecte es concretava en un treball d’investigació i creació artístiques on es feien visibles, escènicament, determinats sectors i àmbits relacionats amb el món del turisme que havien patit marginació i precarietat laboral. El treball consistia a crear propostes escèniques que donaven lloc a una recerca sobre la pròpia praxi teatral contemporània, jugant amb dramatúrgies invasores en els espais públics a partir de dispositius relacionals des d’estratègies participatives que donessin lloc a l’acció col·lectiva. Els dos dispositius tenien, per una banda, un clar objectiu de conscienciació social i, per l’altra, un objectiu experimental i d’innovació. Tot això va provocar una reflexió sobre la performativitat, la teatralitat i els components del joc dramàtic, especialment la funció activa de l’espectador.
Els dispositius presentats aconseguiren activar una potència transformadora de la realitat social a través de l’activitat artística mitjançant la invitació a convertir els espectadors en actors participants de l’acció realitzada: des de la defensa de la identitat d’un barri marginat fins a la intervenció i la subversió de la lògica urbana per lluitar contra la massificació turística de les ciutats, retornant al seu encant des d’una vessant poètica.







