Estratègies artístiques d’una multitud comuna: la dansa des de la perspectiva d’Antonio Negri

Resum

Aquest article explora la relació entre la dansa contemporània i la teoria artística d’Antonio Negri, una relació des de la qual es reconeix la convergència entre dansa i política. L’anàlisi política en la dansa és un tema molt tractat en la historiografia dels estudis d’aquest art i disciplines afins, igual que ho és la investigació i la reivindicació dels processos de creació com a activitat artística, però el que ens proposem en aquest article és una reflexió sobre la dansa des dels preceptes politicoartístics d’Antonio Negri i, a partir d’ells, obrir un marc que permeta considerar les pràctiques compositives coreogràfiques com un espai des del qual generar noves realitats. Així doncs, en situar la dansa en el camp d’acció de les lluites socials, podem recuperar la importància dels processos creatius com a vertadera eina potent.