jugar amb els dispositius de parlar - la utopia d’una entesa

Resum

Tal com afirma Michel Foucault, els elements del teatre han sigut analitzats els darrers anys, cada vegada més, com a dispositius. El concepte de dispositiu apunta a l'anàlisi de les relacions de poder en forma de «saber/poder» cultural i a les possibilitats de la seva subversió (estètica).

El potencial crític de maneres de parlar en escena i la seva exposició discursiva rauen en el fet que contenen dispositius teatrals sobre la parla de l'actuació i el discurs dels «personatges» i s'hi relacionen d'una manera concreta, és a dir, jugant-hi. Aquestes maneres de parlar híbrides juguen amb la llengua i plantegen, així, la utopia d'una entesa. Remeten a la part física del material de text, a una «música del sentit», a un gest d'una manera de parlar que no està al servei d'una representació de personatges ni de la seva expressió individual. En aquest context, cal destacar el joc amb els dispositius, és a dir, una disposició contínua a jugar amb els elements teatrals com a ús lúdic dels gests orals.