Jo, mare: estratègies d’(auto)representació de la maternitat al teatre català contemporani

Resum

Aquest article explora un conjunt de peces d’autoria femenina estrenades als escenaris catalans al llarg dels últims anys, que aborden la maternitat com a temàtica explícita des de perspectives crítiques. El corpus presentat és simptomàtic dels efectes que han tingut sobre el teatre català la progressiva incorporació de les dones als rols creadors així com l’impacte dels feminismes, i s’erigeix com un factor potencialment desestabilitzador de la distribució genèricament marcada entre creació i reproducció. L’anàlisi explora com, a través de textos i paratextos, les obres evidencien tant el desig de traslladar la maternitat a escena com  la negociació amb una recepció potencialment (des)legitimadora per raons de gènere i context teatral. 

S’analitzen les peces Llibert (2013) de Gemma Brió, Santa nit, una història de Nadal (2014) de Cristina Genebat, Conillet (2015) de Marta Galán, Fes-me una perduda (2017) de Mercè Sarrias, La noia de la làmpada (2017) de Marta Aran, Converses amb el meu úter i altres interlocutors (2019) de Núria Planes Llull i Una gossa en un descampat (2018) de Clàudia Cedó, a la qual es dedica una atenció especial.