Els paisatges lingüístics del teatre català contemporani (2008-2021)

Resum

El concepte de paisatge lingüístic prové de l’etnolingüística i la sociolingüística per referir-se a la visibilitat de les diverses llengües que conviuen en un territori determinat i la necessitat de cartografiar-ne la relació. En el marc dels Estudis de Traducció, s’ha combinat amb qüestions ecològiques per repensar la complexitat de la connexió entre llengües, cultures i territoris, tot reconeixent la vulnerabilitat de les llengües minoritàries dins dels marcs actuals de la globalització. En aquesta primera aproximació, voldria explorar els canvis en els paisatges lingüístics del teatre català contemporani, tot relacionant-los amb la triple crisi —socioeconòmica, política i ecològica— que es va viure amb intensitat entre els anys 2008 i el 2021. Tractaré tres aspectes d’aquests canvis ecolingüístics: 1. La presència i la visibilitat de dramatúrgies plurilingües; 2. El tractament i la recuperació de figures invisibles o marginades del patrimoni teatral (sobretot, pel que fa a la diversitat dialectal); 3. El paper de la traducció d’altres tradicions (especialment pel que fa a la representació de conflictes lingüístics i identitats/cultures minoritàries).