«La dramatúrgia escènica: crida a la preeminència a partir de problemàtiques de perspectiva de gènere i de nova producció en la contemporaneïtat. Apunts d’un estudi escènic en l’òpera L’enigma di Lea (Portaceli/Argullol/ Casablancas) (GTL, 2019)»
Keywords:
Dramatúrgia escènica. Perspectiva de gènere. Escriptura dramàtica. Nova producció. Liceu. Portaceli.Abstract
La supranarrativa escènica, en tant a conceptualització que es materialitza a partir de tots els vestigis visuals i silenciosos escènics que conformen la Dramatúrgia escènica, se’ns revela com un instrument catalitzador social per l’emmirallament que suposa, i com a tal, una valuosa eina d’autoconeixement. La combinació de tot plegat és el que ens defineix en cada època. Així mateix s’esdevé pel que fa a la percepció de la identitat de la dona que es destina al públic de cada societat a través dels personatges femenins que han estat manipulats i transformats per a l’escena.
L’òpera L’enigma di Lea (Portaceli, Argullol, Casablancas) estrenada la temporada del 2018/19 al Gran Teatre del Liceu és una nova producció d’una nova composició d’una nova dramatúrgia, d’un revisionisme d’un Mite Femení Transgressor, al que s'aplica una anàlisi escènica sota perspectiva de gènere holística, de mirada en femení.
