La dramatúrgia de la dansa com a constel·lació de relacions. En conversa amb Constanza Brnčić.

Abstract

El present article és una reflexió sobre el concepte d’escriptura en els processos de construcció dramatúrgica, en el context actual de la dansa contemporània. D’una banda, es plantegen alguns interrogants sobre els paradigmes que operen en el procediment i l’estructuració del discurs artístic com a paràmetres creatius. A partir de la lectura de diversos materials teòrics sobre el tema, i arran d’una conversa amb la coreògrafa i ballarina Constanza Brnčić, s’arriba a la conclusió que existeix una transversalitat entre les nocions de composició, dramatúrgia i coreografia, i que l’escriptura de la dansa es manifesta de formes diferents en totes tres. D’altra banda, s’insisteix en els contextos i les dinàmiques de treball per entendre aquestes dramatúrgies de la complexitat no com a producte, sinó com a procés de composició i de producció dins un marc estètic relacional.