Crisi i arts vives al segle XXI. Montdedutor: un estudi de cas.

Abstract

Aquest estudi de cas forma part d’un marc més ampli d’investigació: la tesi doctoral que desenvolupo actualment al voltant de les arts vives a Catalunya i el context de crisi del segle XXI. El marc ontològic i metodològic general en el que s’inscriu aquesta recerca és el post-humanisme emergent al segle XXI, en el que convergeixen capitalisme cognitiu, tecnologia i  canvi climàtic en un procés de descentralització d’allò humà, entès com a crítica a l’antropocentrisme i a l’humanisme.

Quina relació s’estableix entre context post-humanista i la dansa? Amb l’aproximació multidisciplinar que el marc post-humanista planteja, l’objectiu és traçar relacions entre la societat contemporània i les practiques artístiques al segle XXI per tal d’explorar i identificar com els àmbits “no artístics”, com l’economia, la tecnologia i els canvis socials influeixen i travessen les pràctiques artístiques.

L’article investiga la formació/constel·lació “Montedutor”, integrada per Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor, en concret la seva trajectòria conjunta i posterior a 2009, que explora l’àmbit de la dansa a partir de codis i estratègies provinents de l’art conceptual. A partir de l’anàlisi de les pràctiques artístiques de Montdedutor des de la pregunta per la contemporaneïtat, s’abordaran les connexions entre art conceptual, dansa, treball corporal, i economia financera i les seves repercussions vers els llenguatges artístics en el context de crisi posterior al 2008.