Crisi i arts vives al segle XXI. Montdedutor: un estudi de cas.
Keywords:
arts del moviment, dansa contemporània, post-humanisme, arts vives, art conceptual, art post-conceptual, capitalisme avançat, antropocè, art liminal, performance.Abstract
Aquest estudi de cas forma part d’un marc més ampli d’investigació: la tesi doctoral que desenvolupo actualment al voltant de les arts vives a Catalunya i el context de crisi del segle XXI. El marc ontològic i metodològic general en el que s’inscriu aquesta recerca és el post-humanisme emergent al segle XXI, en el que convergeixen capitalisme cognitiu, tecnologia i canvi climàtic en un procés de descentralització d’allò humà, entès com a crítica a l’antropocentrisme i a l’humanisme.
Quina relació s’estableix entre context post-humanista i la dansa? Amb l’aproximació multidisciplinar que el marc post-humanista planteja, l’objectiu és traçar relacions entre la societat contemporània i les practiques artístiques al segle XXI per tal d’explorar i identificar com els àmbits “no artístics”, com l’economia, la tecnologia i els canvis socials influeixen i travessen les pràctiques artístiques.
L’article investiga la formació/constel·lació “Montedutor”, integrada per Guillem Mont de Palol i Jorge Dutor, en concret la seva trajectòria conjunta i posterior a 2009, que explora l’àmbit de la dansa a partir de codis i estratègies provinents de l’art conceptual. A partir de l’anàlisi de les pràctiques artístiques de Montdedutor des de la pregunta per la contemporaneïtat, s’abordaran les connexions entre art conceptual, dansa, treball corporal, i economia financera i les seves repercussions vers els llenguatges artístics en el context de crisi posterior al 2008.
References
• AUSTIN, John Langshaw. How to do things with words?. 1ª edició 1962. Barakaldo Bookks, 2020.
• BORRIAUD, Nicolas. Inclusiones: Estética del capitaloceno.. Traducció del francès de Eduardo Berti. Edició original: Inclusions – Esthétique du capitalocène (2021). Madrid: Adriana Hidalgo, 2021.
• BRAIDOTTI, Rossi. «A Theoretical Framework for the Critical Posthumanities». Theory, Culture & Society, 36(6), 31–61. SAGE Publications Ltd, 2019. https://doi.org/10.1177/0263276418771486 [Consulta: 11 novembre 2022].
• BRAIDOTTI, Rossi. El conocimiento posthumano. Traducció de l’anglès de Júlia Ibarz. Edició original: Posthuman Knowledge (2019). Barcelona: Editorial Gedisa, 2020.
• CRIADO, Esther. Los Laboratorios ciudadanos. Un estudio de caso: El Medialab-Prado y su impacto en el ámbito local. [en línia] tesi final de màster. Universitat Oberta de Catalunya, 2016. <http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/61345/6/ecriadovTFM 0716memoria.pdf> [Consulta: 23 novembre 2022].
• DURAN, Jordi. «Europa a l’ADN». El carrer és nostre. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2017, p 144-150.
• ENRILE, Juan Pedro. Teatro relacional: una estética participatica de dimensión política. [en línia]. Tesi doctoral. Departamento de Literatura Española, Universidad Complutense de Madrid, 2016. <https://eprints.ucm.es/id/eprint/39984/> [Consulta: 25 maig 2022].
• FABIUS, Jeroen «The Missing History of (Not) Conceptual Dance», in Merel Heering, Ruth Naber, Bianca Nieuwboer and Liesbeth Wildschut, eds. Danswetenschap in Nederland, 7, Amsterdam: Vereniging voor Dansonderzoek, 2012 [en línia] <(99+) J. Fabius. The missing history of (not)conceptual dance. In: Merel Heering, Ruth Naber, Bianca Nieuwboer en Liesbeth Wildschut.Danswetenschap in Nederland, deel 7. Amsterdam: Vereniging voor Dansonderzoek, 2012 | Jeroen Fabius - Academia.edu> [Consulta: 12 novembre 2022].
• FISCHER-LICHTE, Erika. Estética de lo performativo. Traducció de l’alemany de Diana González Martín y David Martínez Perucha. Edició original: Ästhetik des Performativen (2004). Madrid: Adriana Hidalgo, 2011.
• GATES, Bill. The Road Ahead. Viking Penguin, 1995.
• GREENBERG, Clement. «Modern Painting». Modern Art and Modernism: A Critical Anthology. Routledge, 1983.
• FONDEVILA, Jordi. Estudi específic sobre l’àmbit sectorial de l’Autoria Escènica Interdisciplinària No-Convencional (o Escenes Híbrides) a Catalunya. (Estudi no publicat). Barcelona: Institut de les Empreses Culturals (ICEC), 2018.
• FOSTER, Hal. Bad new days: Art, Criticism, Emergency. London: Verso Books, 2017.
• GÓMEZ, Nuria. Espectropolíticas Imagen y hauntología en las prácticas artísticas contemporáneas [en línia]. Tesi doctoral. Departament de Comunicació, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, 2020.
http://hdl.handle.net/10803/671013 [Consulta: 03 novembre 2022].
• KOSUTH, Joseph. Art after philosophy and after: collected writings, 1966-1990. Massachusetts Institute of Technology, 1991.
• LEPECKI, André. Exhausting Dance: Performance and the Politics of Movement. Routledge, 2005.
• LeWITT, Solomon. Paragraphs on Conceptual Art. New york: Artforum, 1967.
• LIPPARD, Lucy R. & CHANDLER, John. «The dematerialization of Art. Art». Art International, 12:2, 1968, pp 31-36.
• LIPPARD, Lucy R. Six years: the dematerialization of the art object from 1966 to 1972. University of California Press Ltd., 1991.
• MONTDEDUTOR. Montdedutor. [en línia].< https://www.montdedutor.com/our-work>. [Consulta: 9 agost 2022].
• PALLARÈS, Aída i PÉREZ, Manuel. El carrer és nostre. Barcelona: Raig Verd Editorial, 2017
• SÁNCHEZ, Juan Antonio. Prácticas de lo real en la escena contemporánea. México D.F.:Toma, Ediciones y Producciones Escénicas y Cinematográficas, 2012.
• SEÑOR SERRANO, Agrupación «A taquilla (La estrategia suicida)». Revista Teatron [en línia]. <http://www.tea-tron.com/srserrano/blog/2014/11/05/a-taquilla-la-estrategia-suicida/> [Consulta: 15 gener 2022].
• TURNER, Víctor. «Liminal to liminoid in play, flow, and ritual: An essay in comparative symbology» Rice University Studies, 1974, 60, 3, pp.53-92.