Final de partida, entre l’execució i la lectura. La posada en escena i la crítica a Catalunya.

Abstract

Aquest estudi fa una anàlisi, influenciada per l’estètica de la recepció, de sis posades en escena de Final de partida que s’han dut a terme a Catalunya des de l’any 1979 fins el 2022. L’estudi de cada proposta, a més, va acompanyat de la interpretació de l’evolució de la crítica teatral que li correspon. Per fer-ho, seguim la teoria de Marco De Marinis sobre l’espectador model i l’espectador implícit i també la distinció entre semiòtica textual i semiòtica teatral que apliquem al cas de la crítica, la qual també estudiem per esbrinar si segueix alguna metodologia pròpia dels estudis de recepció: fenomenologia, filosofia hermenèutica o semiòtica (textual o teatral). Al final, determinem que, si bé la tendència semioticoteatral és la més palpable, no s’empra per oferir un significat, sinó per fer constar la recepció per part del públic. Quant a les posades en escena, veiem que l’evolució comença per la representació d’un Beckett cerimoniós, que a principis de segle XXI es busquen noves estètiques beckettianes i, a l’última representació, que hi ha un retorn a la lectura que va fer del text Theodor W. Adorno.