Final de partida, entre l’execució i la lectura. La posada en escena i la crítica a Catalunya.
Keywords:
semiòtica, crítica teatral, Marco De Marinis, Samuel Beckett, Final de partida, espectador model, espectador implícit, Theodor W. Adorno.Abstract
Aquest estudi fa una anàlisi, influenciada per l’estètica de la recepció, de sis posades en escena de Final de partida que s’han dut a terme a Catalunya des de l’any 1979 fins el 2022. L’estudi de cada proposta, a més, va acompanyat de la interpretació de l’evolució de la crítica teatral que li correspon. Per fer-ho, seguim la teoria de Marco De Marinis sobre l’espectador model i l’espectador implícit i també la distinció entre semiòtica textual i semiòtica teatral que apliquem al cas de la crítica, la qual també estudiem per esbrinar si segueix alguna metodologia pròpia dels estudis de recepció: fenomenologia, filosofia hermenèutica o semiòtica (textual o teatral). Al final, determinem que, si bé la tendència semioticoteatral és la més palpable, no s’empra per oferir un significat, sinó per fer constar la recepció per part del públic. Quant a les posades en escena, veiem que l’evolució comença per la representació d’un Beckett cerimoniós, que a principis de segle XXI es busquen noves estètiques beckettianes i, a l’última representació, que hi ha un retorn a la lectura que va fer del text Theodor W. Adorno.
References
Referències bibliogràfiques
ADORNO, Theodor W. «Intent d’entendre Fi de partida». Notes de literatura. Traducció de l’alemany de Robert Caner-Liese. Edició original: Gesammelte Schriften in zwanzig Bänden. 11. Noten zur Literatur (1974). Barcelona: Columna, 2001, p. 127- 180.
BARRENA, Begoña. «Beckett en un país de cuento». El País [en línia] (MAE. Centre de documentació. Institut del Teatre), (2005). <https://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/11234/20050809MAE-PAI- I.pdf?sequence=1&isAllowed=y> [Consulta: 1 de juny 2022]
BECERRA ARROJO, Afonso. «O ritmo na dramaturxia. Teoría e pràctica». Catalan Open Research Area. Tesis Doctorals en Xarxa [en línia] (Universitat de Barcelona), (2016). http://hdl.handle.net/10803/378017 [Consulta: 15 de febrer 2023]
BECKETT, Samuel. The Theatrical Notebook of Samuel Beckett. Volume II. Endgame. Ed. Stanley E. Gontarski. Londres: Faber and faber, 2019.
BECKETT, Samuel. Final de partida. Trad. Joan Cavallé. Valls: Cossetania, 2010.
BENACH, Joan-Anton. «Con el poeta de lo penúltimo». La Vanguardia [en línia] (Hemeroteca. La Vanguardia), (1995). <http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1995/01/22/pagina-48/33788128/pdf.html? search=final%20de%20partida%20alfredo%20alc%C3%B3n> [Consulta: 1 de juny 2022]
CAMPS, Magí. «Final de partida, un Beckett profètic». La Vanguardia [en línia] (Hemeroteca. La Vanguardia), (2022). <https://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/77607/IT%20MAE%20Premsa.pdf?sequence=1&isAllowed=y> [Consulta: 1 de juny 2022]
CARMONA, Alba. «Confinament beckettià». Diari de Girona [en línia], (2021). <https://www.diaridegirona.cat/cultura/2021/12/06/confinament-beckettia-60366496.html> [Consulta: 1 de juny 2022]
CORBERT, J.L. «Fi de partida o Beckett visto desde Vic». La Vanguardia [en línia] (Hemeroteca. La Vanguardia), (1979). <https://hemeroteca.cdmae.cat/handle/20.500.12268/68526> [Consulta: 1 de juny 2022]
FONDEVILA, Santiago. «Fantasía beckettiana con humor». La Vanguardia [en línia] (MAE. Centre de Documentació. Institut del Teatre), (2005).
<https://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/17829/20050809MAE- VAN-I.pdf?sequence=1&isAllowed=y> [Consulta: 1 de juny 2022]
GADAMER, Hans-Georg. Verdad y método. Traducció de l’alemany d’Ana Agud Aparicio i Rafael de Agapito. Edició original: Wahrheit und Methode (1975). Salamanca: Ediciones Sígueme, 1999.
GENETTE, Gérard. Palimpsestes. La littérature au second degré. França: Éditions du Seuil, 1982.
GINART, Belén. «Rosa Novell cierra el Grec con Fi de partida, de Samuel Beckett». El País [en línia] (MAE. Centre de Documentació. Institut del Teatre), (2005).< https://hemeroteca.cdmae.cat/handle/20.500.12268/11539> [Consulta: 1 de juny 2022]
DE MARINIS, Marco. Entendre el teatre. Perfils d’una nova teatrologia. Traducció de l’italià de Carlota Subirós. Edició original: Capire ir teatro. Lineamenti di una nuova teatrologia (1988). Barcelona: Institut del teatre, 1998.
HIDALGO NÁCHER, Max. «La forma de la escritura en la obra de Samuel Beckett (o, ¿qué podemos interpretar?)». Tropelías. Revista de teoría de la literatura y literatura comparada [en línia], núm. 15-17 (2004), p. 384-395. (2011). <https://doi.org/10.26754/ojs_tropelias/tropelias.200415-1717 > [Consulta: 20 de maig 2022]
LADRA, David. «De la concreción beckettiana a la metafísica polaca». Artezblai [en línia], (2010).
<https://www.artezblai.com/de-la-concrecion-beckettiana-a-la-metafisica-polaca/> [Consulta: 1 de juny 2022]
LADRA, David. «Si arriba la fi del món, val més riure». Ara [en línia] (MAE. Centre de Documentació. Institut del Teatre), (2022). <https://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/77779/IT%20MAE%20Premsa.pdf?sequence=1&isAllowed=y> [Consulta: 1 de juny 2022],
ORDÓÑEZ, Marcos. «Fi de partida, de Beckett, en el Mercat: O quizás, simplemente, te regale una fosa». ABC Cataluña [en línia] (MAE. Centre de Documentació. Institut del Teatre), (1990).
<https://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/69819/dossier%20premsa.pdf? sequence=1&isAllowed=y> [Consulta: 1 de juny 2022]
ORDÓÑEZ, Marcos. «Alguna cosa sigue su camino», Babelia, El País [en línia] (MAE. Centre de Documentació. Institut del Teatre), (2005). <https://hemeroteca.cdmae.cat/handle/20.500.12268/11539> [Consulta: 1 de juny 2022]
ORDÓÑEZ, Marcos. «Fin de partida: algo sigue su curso». Babelia, El País [en línia] (El País), (2010). <https://elpais.com/diario/2010/05/01/babelia/1272672764_850215.html> [Consulta: 1 de juny 2022]
PAVIS, Patrice. Diccionario del teatro. Traducció del francès de Jaume Melendres. Edició original: Dictionnaire du théâtre (1980). Buenos Aires: Paidós, 1998.
PÉREZ SENZ, Javier. «Devoción por Samuel Beckett». El País [en línia] (MAE. Centre de Documentació. Institut del Teatre), (2022). <https://hemeroteca.cdmae.cat/handle/20.500.12268/77770> [Consulta: 1 de juny 2022]
PUIG TAULÉ, Oriol. «Beckett i simpatia». Núvol [en línia] (Núvol), (2022). <https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/beckett-i-simpatia-242947> [Consulta: 1 de juny 2022]
TELE/EXPRES. «Ciclo de teatro en catalán». Tele/eXpres [en línia] (Arxiu del Centre Dramàtic del Vallès i el Globus. MAE. Centre de Documentació. Institut del teatre), (1979).<https://hemeroteca.cdmae.cat> [Consulta: 3 de maig 2023]
SABATER, Marc. «Pot Samuel Beckett ser mainstream en una cartellera teatral?». Recomana [en línia] (MAE. Centre de Documentació. Institut del Teatre), (2022). < https://hemeroteca.cdmae.cat/handle/20.500.12268/77893> [Consulta: 1 de juny 2022]
SANTAMARIA, Núria. «La introducción de Beckett en los escenarios catalanes. A propósito de los montajes de La Gàbia Teatre y sus antecesores». A: José Francisco Fernández (ed.). Samuel Beckett en España. Valladolid: Ediciones Universidad Valladolid, 2020, p. 61-89.
VIAPLANA, Josep Maria. «Monument dramatúrgic històric, molt ben servit, però igualment àrid». Recomana [en línia] (MAE. Centre de Documentació. Institut del Teatre), (2022). <https://hemeroteca.cdmae.cat/handle/20.500.12268/77189> [Consulta: 1 de juny 2022]