Rehabilitar l’espectador. Per una crítica de la participació

Marco de Marinis

Autors/ores

Marco de Marinis Universitat de Bolònia, Itàlia

Paraules clau:

espectador, passivitat, participació, embodied theatrology, comprensió motora

Resum

Al llarg del segle xx, part dels estudis teatrals s’han centrat en la redefinició de la relació entre actor i espectador. Els estudis d’antropologia, de semiòtica, de neurociència, i tants d’altres, no han acabat de definir un mètode d’anàlisi profunda sobre aquesta relació entre espectador i actor, que ha oscil·lat entre la passivitat i la participació, entre la creació d’un producte autònom de la seva recepció i la creació d’un espectacle en què actors i públic desdibuixen el seu rol. Cal una reformulació de l’estudi teatral que se centri en el públic com a objecte d’anàlisi, principalment en la capacitat de recepció de comunicació del seu cos, i tot això dins d’un segle xxi ple de fronteres ambigües en els tipus d’espectacles (només hem de pensar en els «reality shows») i en el control de la seva producció (institucions teatrals i polítiques).

Biografia de l'autor/a

Marco de Marinis, Universitat de Bolònia, Itàlia

Professor de Teatre al Departament d’Arts de l’Escola de Lletres i Béns Culturals de la Universitat de Bolonya. Imparteix cursos d’Història del Teatre i de l’Espectacle, i Teoria i Cultura de la Representació. Les seves àrees de recerca són la teoria teatral, les qüestions metodològiques
i epistemològiques implicades en l’estudi del teatre, l’experiència teatral del segle xx, l’espai escènic i la iconografia teatral. Ha estat Director del Departament de Música i Espectacle (2001-2004). Va exercir el càrrec de Responsabile Scientifico del Centro di Promozione Teatrale La Soffitta (2004‑2017). Va fundar la revista (https://www.facebook.com/cultureteatralionline/, Culture teatrali) el 1999.

Referències

Agamben, Giorgio. «Glosse in margine ai Commentari sulla società dello spettacolo». A: Guy Debord, Commentari sulla società dello spettacolo. Milà: SugarCo, 1990.

Belpoliti, Marco. Senza vergogna. Parma: Guanda, 2010.

Casi, Stefano. 600.000 e altre azioni teatrali per Giuliano Scabia. Pisa: Edizioni ETS, 2012.

De Berardinis, Leo. «Per un teatro nazionale di ricerca», Culture Teatrali, 1 (1999).

— «Teatro e sperimentazione» (1995). A: «Scritti d’intervento», Culture Teatrali, 2-3 (2000).

De Marinis, Marco. Capire il teatro. Roma: Bulzoni, 2008.

— «Toward a Cognitive Semiotic of Theatrical Emotions». Versus, 41 (1985).

— «Dramaturgy of the Spectator». A: The Drama Review, XXXI, 2 (1987a).

— «Sociology». A: Helbo, André; Johansen, J. Dines; Pavis, Patrice; Ubersfeld, Anne (eds.): Approaching Theatre. Bloomington i Indianapolis: Indiana University Press, 1987b.

— «Cognitive Processes in Performance Comprehension: Frames Theory and Theatrical Competence». A: Fitzpatrick, Tim (ed.). Performance. From Product to Process. Sydney: Frederick May Foundation for Italian Studies, 1989.

Debord, Guy. La société du spectacle. París: Les Editions Buchet-Chastel, 1967.

— Commentaires sur la Société du spectacle París: Editions Gérard Lebovici, 1998.

Eco, Umberto. «Un messaggio chiamato cavallo». Corriere della sera, 6 de juliol 1976. A: Umberto Eco: Dalla periferia dell’impero. Milà: Bompiani, 1977.

Ferraris, Maurizio. Manifesto del nuovo realismo, Roma-Bari: Laterza, 2012.

Giacchè, Piergiorgio. Lo spettatore partecipante. Contributi per un’antropologia del teatro. Milà: Guerini e associati, 1991.

— «Il Teatro come ‘attore’ del terzo sistema». A: In compagnia. Mòdena: ERT , 1999.

— «La parabola dell’animazione teatrale». A: Debora Pietrobono i Rodolfo Sacchettini (eds.). Il teatro salvato dai ragazzini. Esperienze di crescita attraverso l’arte. Roma: Edizioni dell’asino, 2011.

Grotowski, Jerzy. Vers un théâtre pauvre. Lausana: L’Âge d’Homme, 1971.

Magrelli, Valerio. Il Sessantotto realizzato da Mediaset. Un Dialogo agli inferi. Torí: Einaudi, 2011.

Marx, Karl; Engels, Friedrich. Scritti sull’arte, a càrrec de Carlo Salinari. Bari: Laterza, 1971.

Perniola, Mario. Berlusconi o il ‘68 realizzato. Milà-Udine: Mimesis Edizioni, 2011.

Pustianaz, Marco. «La presenza dello spettatore». A: Pitozzi, Enrico. On Presence. Culture Teatrali, 21 (2011).

Rancière, Jacques. Le spectateur émancipé. París: La Fabrique éditions, 2008.

Rousseau, Jean-Jacques. Lettre à Mr. D’Alembert sur les spectacles, edició crítica a càrrec de M. Fuchs. Ginebra-Lille: Giard-Droz, 1948.

Sacchi, Annalisa. (2009 [ma 2012]): «L’estetica è tutto». A: Conversazione con Romeo Castellucci, «Biblioteca Teatrale», 2009 (ma 2012).

— «Spettatore modello e spettatore qualsiasi. Per una politica dell’anonimato nel teatro di regia contemporaneo», Biblioteca Teatrale. A: Jovicevic, Aleksandra; Sacchi, Annalisa (eds.): I modi della regia nel nuovo millennio.

— «Sulla violenza e sul tocco: tre ipotesi intorno alla presenza dello spettatore sulla scena teatrale», Culture Teatrali, 21 (On Presence, a càrrec d’Enrico Pitozzi), s. d. Scabia, Giuliano. Marco Cavallo. Una esperienza di animazione in un ospedale psichiatrico. Torí: Einaudi, 1976.

— Marco Cavallo. Da un ospedale psichiatrico la vera storia che ha cambiato il modo di essere del teatro e della cura, a càrrec d’Elisa Frisaldi. Merano: Edizioni Alpha Beta Verlag, 2011.

Turnaturi, Gabriella. Vergogna. Metamorfosi di un’emozione. Milà: Feltrinelli, 2012.

Ubersfeld, Anne. L’école du spectateur (Lire le théâtre II). París: Messidor, 1981.