Brossa en escena. Història de la recepció del teatre regular o estable (1960-1971)

Abstract

A partir de la dècada de 1960, algunes peces de Poesia Escènica de Joan Brossa comencen a ser representades en locals teatrals, sobretot barcelonins, que l’allunyen de la dependència de l’àmbit especialmente artístic de les lectures i funcions anteriors. La nova dècada introdueix una serie de canvis globals i radicals en l’àmbit de la cultura i l’art, liderats per intel·lectuals i creadors joves o poc coneguts fins aleshores. Aquests reivindiquen la necessitat d’una cultura compromesa políticament i ideològica amb l’afany de transformar la societat coetània. A Catalunya, sota el jou de la dictadura franquista, la necessitat d’un canvi cultural i artístic també arriba al teatre, a intel·lectuals i creadors, i a la renovació de la crítica teatral. Una crítica teatral, però, que no acaba de comprendre ni assimilar la proposta escènica de Brossa, el nom del qual és respectat, malgrat que les seves peces no rebin una bona acollida general en un règim de funció teatral sovint única. La vessant regular, la més literària de Poesia Escènica, no és compresa globalment per la crítica, ni tampoc la recreació original de Brossa de la tradició dramàtica catalana, que representa Ignasi Iglésias. Quan el 1968 estrena Concert irregular i Quart minvant o els nassos històrics, les vessants irregular i regular del seu teatre no aconsegueixen ni el vist-i-plau de la crítica ni del públic que hi assisteix.