Cap a una dramatúrgia diferencial: obrint la dimensió escriptural de la dansa

Authors

  • Oriol López Esteve Institut del Teatre, Barcelona, Espanya LEGS—Laboratoire d’Études de Genre et de Sexualité (CNRS | Paris 8 | Paris Nanterre), París, França http://orcid.org/0000-0002-8838-4226

Keywords:

dansa moderna, dramatúrgia, diferència, Loïe Fuller, escriptura, Jacques Derrida

Abstract

La tasca del present article és aprofundir en la crítica al paradigma dominant de la dansa del segle XX —especialment quant a la seva relació amb la noció d’identitat— a partir d’allò que anomenarem la «dramatúrgia de la diferència». Aquest tipus de dramatúrgia, com s’argumentarà, aprofundeix en la revisió ontològica de la dansa i potencia l’estatut escriptural de la coreografia. Finalment, per a exemplificar el desenvolupament d’aquesta estratègia dramatúrgica, analitzarem el cas de la ballarina i creadora Loïe Fuller.

Author Biography

Oriol López Esteve, Institut del Teatre, Barcelona, Espanya LEGS—Laboratoire d’Études de Genre et de Sexualité (CNRS | Paris 8 | Paris Nanterre), París, França

Oriol López-Esteve és dramaturg i investigador en arts escèniques. És graduat en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre i ha cursat el màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals a la Universitat de Barcelona. Actualment està iniciant el seu projecte doctoral a la Universitat Paris 8 (Vincennes-Saint Denis) dins del LEGS—Laboratoire d’Études de Genre et de Sexualité (CRNS), sota la direcció de la Dra. Marta Segarra. La seva recerca gira al voltant de la dimensió sexuada i escriptural de la coreografia, especialment en la contemporanietat. 

References

Adam, Paul. «Critique des mœurs». Entretiens Politiques et Littéraires núm. 36, 1893, p. 135–137.

Baril, Jacques. La danse moderne: d’Isadora Duncan à Twyla Tharp. París: Vigot, 1977.

Barko, Carol. «The Dancer and the Becoming of Language». Yale French Studies núm. 54, 1977, p. 173-187. <https://doi.org/10.2307/2929995>.

Bauer, Bojana. « I. De la performance chorégraphique au récit des signes. Stratégies dramaturgiques dans Positions de Ivana Müller ». A: Stefano

Genetti, Frédéric Pouillaude i Chantal Lapeyre (eds.). Gestualités/Textualités en danse contemporaine. París: Hermann, 2018, p. 81-96. <https://doi.org/10.3917/herm.genet.2018.01.0081>.

Berger, Anne-Emmanuelle. «Sexuar las diferancias». Lectora: revista de dones i textualitat núm. 14. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008, p. 173-187.

Berger, Anne-Emmanuelle. «Live body: an interview with Anne Emmanuelle Berger by Lenka Vráblíková». Parallax II:25 (2019), p. 119-36.

Cixous, Hélène, i Jacques Derrida. Voiles. París: Galilée, 1998.

Collin Françoise. «Praxis de la différence : Notes sur le tragique du sujet». Les Cahiers du GRIF núm 46, 1992, p. 125-141.

———. «Le philosophe travesti ou le féminin sans les femmes.» Futur antérieur (Suplement: Féminismes au présent), 1993, p. 205-218.

Cooper, Ann. «Incalculable Choreographies». A Choreograping Difference. Hanover: Wesleyan University Press, 1997, p. 93–119.

Cooper, Ann. Traces of light: absence and presence in the work of Loïe Fuller. Middletown: Wesleyan University Press, 2007.

Clúa, Isabel. Cuerpos de escándalo: celebridad femenina en el fin-de-siècle. Barcelona: Icaria, 2018.

Cvejic, Bojana. Choreographing problems: expressive concepts in European contemporary dance and performance. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2015. <https://doi.org/10.1057/9781137437396>

Derrida, Jacques. De la grammatologie. París: Édtions de Minuit, 1967a

Derrida, Jacques. L’écriture et la différence. París: Seuil, 1967b.

Derrida, Jacques. Positions. Paris: París: Édtions de Minuit, 1972.

Derrida, Jacques. «Chorégraphies». A: Points de suspension. Entretiens. París: Galilée, 1992.

Desmond, Jane (ed.). Dancing desires: choreographing sexualities on and off the stage. Madison: University of Wisconsin Press, 2001.

Franko, Mark. «Mimique». A: E. W. Goellner i J. S. Murphy (eds.). Bodies of the text: dance as theory, literature as dance. New Brunswick: Rutgers University Press, 1995, p. 205-216.

Franko, Mark. Danzar el modernismo/Actuar la política. Buenos Aires: Miño y Dávila, 2019.

Fratini, Roberto. «Por una dramaturgia silenciosa (1): la desconfianza en los movimentos del texto». Reflexions entorn de la dansa núm. 3. Barcelona: Mercat de les Flors, 2008, p. 18-23.

Fratini, Roberto. «La dansa de “solo”: forma principal de la modernitat, la dialèctica entre el Món i el Jo — De La Mort del Cigne a La Ribot». Barcelona: Mercat de les Flors.

Fratini, Roberto. «Por una dramaturgia silenciosa (2): danza, escritura, figura». Reflexions entorn de la dansa núm. 4. Barcelona: Mercat de les Flors, 2010, p. 38-41.

Fratini, Roberto. A contracuento: la danza y las derivas del narrar. Barcelona: Centro Coreográfico Galego / Mercat de les Flors / Institut del Teatre.

Fratini, Roberto. «Laberintos sin hilo. Diferencial de una introducción». A: Roberto Fratini i Magda Polo Pujadas (eds.). El cuerpo incalculable: William Forsythe, Gerald Siegmund y los diferenciales de la danza. Barcelona: Mercat de les Flors / Institut del Teatre / Ediciones Polígrafa, Barcelona, 2018a, p. 11-55.

Fratini, Roberto. «Por una dramaturgia silenciosa». A: Escrituras del silencio. Figuras, secretos, conspiraciones y diseminaciones de una dramaturgia de la danza. Ciutat de Mèxic: Paso de Gato, 2018b, p. 185-212.

Garbayo Maetzu, Maite. Cuerpos que aparecen: performance y feminismos en el tardo-franquismo. Bilbao: Consonni, 2016.

Garelick, Rhonda K. Electric salome: Loie Fuller’s performance of modernism. Princeton: Princeton University Press, 2007.

Goldgaber, Deborah. Speculative Grammatology: Deconstruction and the New Materialism. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2021.

Grossman, Evelyne. La défiguration: Artaud, Beckett, Michaux. París: Minuit, 2017 (2004).

Lacan, Jacques. Autres écrits. París: Seuil, 2001.

Lepecki, André. Exhausting dance: performance and the politics of movement. Nova York i Londres: Routledge, 2006. <https://doi.org/10.4324/9780203012871>.

Lepecki, André. «Inscribing Dance». A: André Lepecki (ed.). Of the presence of the body: Essays on dance and performance theory. Middletown: Wesleyan University Press, 2004, p. 124-139.

Lista, Giovanni (1994): Loïe Fuller, danseuse de la Belle Époque. París: Stock.

Malabou, Catherine. Changer de différence: le féminin et la question philosophique. Collection La philosophie en effet. París: Galilée, 2009.

Mallarmé, Stéphane. Divagations. París: Eugène Fasquelle.

McCarren, Felicia. Dance pathologies: performance, poetics, medicine. Stanford: Stanford University Press, 1998.

Miller, Nancy K. Getting personal: feminist occasions and other autobiographical acts. Nova York: Routledge, 1991.

Nancy, Jean-Luc. Corpus. París: Métailié, 1992.

Phelan, Peggy. Unmarked: the politics of performance. Londres i Nova York: Routledge, 1993.

Pontremoli, Alessandro. La danza: storia, teoria, estetica nel Novecento. Bari: glf Editori Laterza, 2004.

Pouillaude, Frédéric. Le désœuvrement chorégraphique. Étude sur la notion d’œuvre en danse. París: Vrin, 2009.

Rancière, Jacques. «La danse de lumière». A: Aisthesis: scènes du régime esthétique de l’art. París: Galilée, 2011, p. 119-136.

Rousier, Claire (dir.). La danse en solo. Une figure singulière de la modernité.

Pantin: Centre National de la Danse, 2002.

Shaw, Mary Lewis. «Ephemeral Signs: Apprehending the Idea through Poetry and Dance». Dance Research Journal 20, núm. 1 (Estiu 1988): 3-9. https://doi.org/10.2307/1478811.

Townsend, Julie. The Choreography of Modernism in France: La Danseuse, 1830-1930. Routledge, 2010. https://doi.org/10.4324/9781351194235.

Published

29-11-2023