Res és nou, fins i tot si s’acaba d’inventar

Resum

Sovint les «noves tecnologies» es presenten com a invents completament nous, però no surten del no-res. El Canon Project cartografia informació històrica i tècnica mitjançant conceptes de dades obertes estructurades i visualitzades en una plataforma temàtica, col·laborativa i de dades obertes anomenada Canonbase. Hem seleccionat quatre casos representatius de la tecnologia moderna, en resseguim la història (conceptual) i descobrim que els «invents» són en realitat un lent procés d’avenços que en moltes ocasions ja van començar a la Revolució Industrial.

Aquests «invents» sovint responen a una necessitat, a un anhel que és notablement anterior. Es vol que el públic participi en una experiència en viu sense ser-hi físicament present, transformar l’entorn escènic d’immediat, mostrar allò que és impossible mostrar. Aquests conceptes han estat provats al llarg de la història, però no van tenir èxit en el seu moment. Moltes vegades la tecnologia no estava preparada per desenvolupar de ple el concepte, el món i la societat no estaven preparats per al concepte o s’avorrien a causa de les seves limitacions, o bé altres invents o esdeveniments més fascinants es van creuar en el camí, i tot plegat va fer que la idea «morís». Però més endavant el concepte es reprèn, i aquesta vegada amb èxit. Aquests èxits es presenten com a «noves tecnologies».

Fins i tot si el mostrari de casos és limitat, els resultats fan palesa la importància d’entendre, d’una banda, la tecnologia històrica i, de l’altra, les necessitats i els anhels dels creadors teatrals i el públic a nivell conceptual per desenvolupar noves tecnologies.