Carmen Tórtola Valencia, la construcció dels personatges

Neus Ribas San Emeterio

Resum

Carmen Tórtola Valencia (1882-1955) va ser una ballarina de danses orientals
i d’estil lliure, reconeguda per molts intel·lectuals i artistes, que va viure
el seu moment de glòria durant el primer quart del segle xx. Dona d’una
gran cultura i col·leccionista de tot tipus d’objectes, va utilitzar la indumentària
com a forma d’expressió tant en les seves coreografies com en la creació
d’una imatge de dona alliberada i al marge de les convencions socials. Durant
la seva carrera va treballar envoltada d’artistes com Zuloaga, Ismael Smith,
Beltrán Masses, Penagos, Nestor, José Zamora, alguns dels quals van col·laborar
amb la ballarina en l’elaboració del vestuari i en les seves coreografies.
La seva composició de La Tirana la va convertir en la imatge publicitària del
perfum La Maja de Myrurgia.
La col·lecció de puntes, propietat del Col·legi de l’Art Major de la Seda
de Barcelona, dipositada en el Museu d’Arenys de Mar, la col·lecció de teixits
que es troba al Centre de Documentació Museu Tèxtil (CDMT) i el vestuari
de dansa, la documentació gràfica i fotogràfica que es conserven al Centre de
Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) permeten estudiar el
seu treball de creació dels diversos personatges que va interpretar.

Paraules clau

Carmen Tórtola Valencia, dansa, indumentària, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, puntes, Museu d’Arenys de Mar, La Maja

Text complet:

PDF PDF (ENG)

Referències


Ars, Laura i Carreño, Carmen. «La indumentària teatral. Una aproximació a les col·leccions del MAE». Datatèxtil, 37.

Bargalló i Sánchez, Isabel y Montserrat. «Al compás del pasado: Carmen Tórtola Valencia y su fascinación por América». A: Arte Funerario Precolombino, la pasión de Tórtola Valencia. Barcelona: Fundació Arqueològica Clos, 2009.

El Caballero Audaz. «Nuestras visitas. Don Ramon del Valle-Inclán». La Esfera, any II, núm. 62 (6 març 1915).

Cavia Naya, Victoria. «Tórtola Valencia y la renovación de la danza en España». CARION, Revista de las Ciencias de la Danza. Universidad de Alcalá de Henares, 2001.

Clayton, Michael. «Touring History: Tórtola Valencia Between Europe and the Americas». Dance Research Journal, vol. 44, núm. 1 (estiu 2012).

Clua, Isabel. «Ídolos de frivolidad: La espectacularización del cuerpo femenino y las celebrities del fin de siglo». Lectures du genre dans la production culturelle espagnole et hispano-américaine, núm. 11, 2013.

Fontbona, Francesc. Tórtola Valencia, la llegenda d’una ballarina. Barcelona: Institut del Teatre, 1985.

García Sanchiz, Federico. «Intimidades de la farándula». Nuevo Mundo, año XXII, núm. 1124 (24 juliol 1915).

García Vergara, Marisa. Paradisos artificials a Miralls d’Orient. Terrassa: Centre de Documentació Museu Tèxtil, 2007

Gener, Pompeu. «Tórtola Valencia». Mundial Magazine, any 1, núm. 12 (abril 1912), p. 527.

Mascato Rey, Rosario. «Valle-Inclán, contemplateur». Moenia: Revista lucense de lingüística & literatura, 12, 2006.

Murga Castro, Idoia. «Música y pintura encarnadas. Las bailarinas de Falla y Zuloaga». A: Ignacio Zuloaga y Manuel de Falla. Historia de una amistad (capítol del catàleg de l’exposició celebrada a Madrid). Granada: Patronato de la Alhambra y el Generalife, 2016.

Retana, Álvaro. Historia del arte frívolo. Madrid: Tesoro, 1964.

Salom de Tord, M. Antonia. «“La Maja maldita” de Federico Beltrán Masses: la seducción por la modelo». EMBLECAT, Revista de l’Associació Catalana d’Estudis d’Emblemàtica, Art i Societat, 3, 2014.

Abreviatures

MAE: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, de l’Institut del Teatre (Barcelona).

CDMT: Centre de Documentació del Museu Tèxtil de Terrassa.




Copyright (c) 2019

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons

e-ISSN: 2385-362X | ISSN: 0212-3819