Impacte de la direcció catalana en l’escena operística

Abstract

En els darrers anys, la creació escènica catalana ha començat a irrompre en la cartellera operística internacional com un referent innovador. Carlus Padrissa al 2008 i Calixto Bieito al 2012 han estat reconeguts amb el prestigiós premi italià Franco Abbiati. Del primer, director escènic de La Fura dels Baus, juntament amb Àlex Ollé, es reconeix el caràcter futurista, visionari i hipertecnològic de les seves creacions escèniques operístiques, i del segon, el caràcter innovador de les seves posades en escena operístiques, tal com també certifica el Premi Europeu de Cultura amb què va ser reconegut l’any 2009. Al seu costat trobem creadors reconeguts, com el multifacètic artista Carles Santos, premi Ciutat de Barcelona per la seva projecció internacional, que replanteja contínuament els límits de les convencions operístiques; directors catalans amb un prestigi conegut i extens, com és el cas de Joan Font, Lluís Pasqual i Xavier Albertí, avalats per la qualitat i el rigor de les seves posades en escena, i els joves creadors emergents Marc Rosich i Joan Anton Rechi, molt prolífic a Alemanya. A través d’entrevistes personals i de l’anàlisi del nou context operístic català, aquest paper revela l’impacte de la contribució dels directors escènics catalans a la renovació operística catalana i internacional des del punt de vista escènic. En un moment en què Catalunya es troba immersa en un intens procés de reivindicació identitària, aquest article dibuixa un mapa dels creadors escènics catalans en l’escena internacional, que suposa la base conceptual i artística per a un laboratori català de creació operística.