No. 26 (1985)

Patrice Pavis, autor de diversos tractats i diccionaris sobre semiòtica teatral, exposa a «Producció i recepció al teatre: la concreció del text dramàtic i espectacular» algunes de les qüestions que té plantejades la disciplina en la qual ha esdevingut una autoritat indiscutible. Continuem d'aquesta manera prestant atenció a l'aplicació de la teoria deis signes a l'art dramàtic. Bé que molt diferents pel que fa a la temàtica, els tres treballs següents incideixen dins l'estudi històric: Anna Arnabat, que ha estudiat les manifestacions dramàtiques més innovadores sorgides en els darrers anys, fa una anàlisi del happening, els seus orígens, la seva influencia i el seu declivi actual a «El happening, un intent de definició», Marc Quaghebeur, que ha tingut un important paper en l'ordenació de la vida teatral a la Bèlgica francòfona, fa un detingut repàs de les relacions entre l'Estat i les companyies teatrals; amb «De l'agregació a la convenció: 25 anys de relacions entre teatres francòfons i poders públics belgues» és possible de conèixer les vicissituds no solament de la política de subvencions endegada a Bèlgica a partir de 1957, sinó també de constatar com el concepte que el teatre mereix als polítics ha sofert en aquell país una veritable evolució. Víctor L. Oller, estudiós del teatre alemany contemporani, publica una «Entrevista amb Peter Stein», amb la qual cosa Estudis Escènics continua prestant atenció a !'obra deis homes que més han marcat les directrius de l'activitat dramàtica del moment actual. «Bibliografia teatral catalana», a cura de Josep Francesc Delgado, recull les novetats editorials aparegudes en els anys 1982 i 1983, posant a l'abast del lector un material que ben sovint només és conegut de manera fragmentària.