Archives
-
No. 28 (1986)
El present volum d’«Estudis Escènics» és el darrer que va preparar Xavier Fàbregas i hem cregut oportú de respectar íntegrament el sumari i la divisió temàtica que ell va deixar com a definitiva (N. de R.) -
No. 27 (1985)
Les tendències del teatre contemporani queden reflectides a quatre treballs del present número: Paisatge amb variacions de !'escenografía francesa, de Georges Banu, un estudi sobre el nou concepte del ver i del fals als signes visuals de l'escenari; Sis respostes de Peter Brook, on són recollides les qüestions que foren posades al director angles durant el col·loqui que va mantenir a l'Institut del Teatre de Barcelona; Eugenio Barba a La vía del refús exposa quin és el camí de la practica teatral i l’estratègia que el realitzador ha de seguir davant les circumstàncies que l'envolten; Joan Abellan estudia a La vida dels objectes les relacions i els significats de tot allò que afirma la seva presència en el transcurs del joc escènic. Una reflexió àmplia sobre el tractament de les fonts narratives del teatre i les possibilitats de confrontació amb la realitat és el tema que centra les reflexions d'És possible reproduir el nas de Cleopatra?, de Jaume Melendres. La historia recent del teatre catala és considerada a Xavier Portabella, amic, advocat i astròleg, de Lluís Terri, que evoca un episodi poc menys que oblidat de l'activitat teatral de la postguerra. L'Informe de política teatral del Departament de Cultura de la Generalitat, elaborat pel conseller Joan Rigol, forma part de la documentació que sobre l'ordenació de la vida professional a la Catalunya autonòmica va recollint «Estudis Escenics».
-
No. 26 (1985)
Patrice Pavis, autor de diversos tractats i diccionaris sobre semiòtica teatral, exposa a «Producció i recepció al teatre: la concreció del text dramàtic i espectacular» algunes de les qüestions que té plantejades la disciplina en la qual ha esdevingut una autoritat indiscutible. Continuem d'aquesta manera prestant atenció a l'aplicació de la teoria deis signes a l'art dramàtic. Bé que molt diferents pel que fa a la temàtica, els tres treballs següents incideixen dins l'estudi històric: Anna Arnabat, que ha estudiat les manifestacions dramàtiques més innovadores sorgides en els darrers anys, fa una anàlisi del happening, els seus orígens, la seva influencia i el seu declivi actual a «El happening, un intent de definició», Marc Quaghebeur, que ha tingut un important paper en l'ordenació de la vida teatral a la Bèlgica francòfona, fa un detingut repàs de les relacions entre l'Estat i les companyies teatrals; amb «De l'agregació a la convenció: 25 anys de relacions entre teatres francòfons i poders públics belgues» és possible de conèixer les vicissituds no solament de la política de subvencions endegada a Bèlgica a partir de 1957, sinó també de constatar com el concepte que el teatre mereix als polítics ha sofert en aquell país una veritable evolució. Víctor L. Oller, estudiós del teatre alemany contemporani, publica una «Entrevista amb Peter Stein», amb la qual cosa Estudis Escènics continua prestant atenció a !'obra deis homes que més han marcat les directrius de l'activitat dramàtica del moment actual. «Bibliografia teatral catalana», a cura de Josep Francesc Delgado, recull les novetats editorials aparegudes en els anys 1982 i 1983, posant a l'abast del lector un material que ben sovint només és conegut de manera fragmentària.
-
No. 25 (1984)
El present número s'inicia amb una entrevista que Francesc Cerezo, estudiós de les formes teatrals contemporànies, realitza a Cesc Gelabert; es tracta del primer treball llarg dedicat a l'obra del ballarí i coreògraf, amb la qual cosa Estudis Escènics es proposa de prestar atenció a les personalitats que han fet una aportació substancial al món de l'espectacle; recordem que en un número anterior dedicàvem un article a Pina Baus, i publicarem una completa entrevista amb Peter Stein en un proper número. La recerca semiològica queda reflectida al treball de Francesc Burguet i Ardiaca, «Qüestions preliminars de la semiòtica teatral»; la novetat d'aquesta disciplina fa oportuna la informació de Francesc Burguet, crític teatral, el qual resumeix i clarifica les aportacions que hi han fet els investigadors més destacats. Estudis Escènics aplega també diversos treballs d’història del teatre: «Una lloa profana, en catala, del segle XVII», de Pep Vila, que s'ha especialitzat en la recerca i estudi de manuscrits dels períodes barroc i neoclàssic, sobretot a les terres nord-catalanes. Albina Fransitorra publica «El teatre de Carme Montoriol i Puig», aproximació a l'obra d'una escriptora que cada vegada apareix com una de les més representatives del teatre català dels anys 1930. Mariantonia Aloguín Pallach, professora de l'Institut del Teatre, considera el fet cinematogràfic a «Dues visions del fet cinematogràfic: Juan Gil-Albert i Francisco Ayala». Finalment, a l'apartat de documents recollim l'escrit que féu públic el Col·lectiu de Directors, en el qual els signants prenen posició davant els actuals problemes del teatre català i apunten solucions possibles.
-
No. 23 (1983)
El número 23 d'Estudis Escènics aplega els treballs en dos blocs diferents:
J. Carner-Ribalta, comissari de teatre de la Generalitat Republicana, recorda al cap de cinquanta anys alguns punts de la seva gestió; des dels Estats Units d’Amèrica, on mena una activitat teatral relacionada amb la investigació dels nous mitjans de comunicació, !'autor rememora aquell temps com «Un nou teatre en somni». Jordi Teixidor, a «Una frustració: la Proposició de Llei de Teatre», recull i explana la documentació que suscita al Parlament de Catalunya el fracassat intent del PSUC de presentar a debat un projecte de llei de teatre.
Aquests dos treballs constitueixen el bloc d'«Història», al qual segueix el bloc de «Crítica i anàlisi», amb els treballs següents: «Escenificar Labiche, elogi de l'apart», de Jaume Melendres; dramaturg, crític i director, Melendres ordena les seves impressions del teatre de Labiche i el situa dins el seu moment històric, però també el defineix des del punt de vista de la dramatúrgia. De Jaume Vidal Alcover publiquem, amb el títol «Josep M. de Sagarra, traductor», el text que llegí en la inauguració del curs de l'Institut del Teatre 1981-1982, on s'aborden per primera vegada alguns temes fonamentals per a comprendre l'obra sagarriana. Robert Marty, de la Universitat de Perpinyà, forma part d'un grup de semiòlegs d'aquella universitat que han estudiat l'aplicació de la semiologia al teatre; en el present treball, «Fenomenologia i semiótica del teatre», hom parteix de les propostes de Pierce, desenvolupades de manera rigorosa i original. Xavier Fàbregas, historiador i crític, amb «Futur de l'espectador davant l' espectacle», desenvolupa el tema de la intervenció de l'espectador davant les noves formes de comunicació.
-
No. 18 (1974)
Número especial dedicado a Benito Pérez Galdós.
Texto inédito y completo de «Quien mal hace, bien no espere». Número dirigido por Ricardo Domènech
