No. 27 (1985)

Les tendències del teatre contemporani queden reflectides a quatre treballs del present número: Paisatge amb variacions de !'escenografía francesa, de Georges Banu, un estudi sobre el nou concepte del ver i del fals als signes visuals de l'escenari; Sis respostes de Peter Brook, on són recollides les qüestions que foren posades al director angles durant el col·loqui que va mantenir a l'Institut del Teatre de Barcelona; Eugenio Barba a La vía del refús exposa quin és el camí de la practica teatral i l’estratègia que el realitzador ha de seguir davant les circumstàncies que l'envolten; Joan Abellan estudia a La vida dels objectes les relacions i els significats de tot allò que afirma la seva presència en el transcurs del joc escènic. Una reflexió àmplia sobre el tractament de les fonts narratives del teatre i les possibilitats de confrontació amb la realitat és el tema que centra les reflexions d'És possible reproduir el nas de Cleopatra?, de Jaume Melendres. La historia recent del teatre catala és considerada a Xavier Portabella, amic, advocat i astròleg, de Lluís Terri, que evoca un episodi poc menys que oblidat de l'activitat teatral de la postguerra. L'Informe de política teatral del Departament de Cultura de la Generalitat, elaborat pel conseller Joan Rigol, forma part de la documentació que sobre l'ordenació de la vida professional a la Catalunya autonòmica va recollint «Estudis Escenics».